TRACK06 / ESPAI /

Oblidar el retorn serà un espai de silenci i llibertat, no hi haurà gest ni desig ni un camí ni cap afany

Porrera - Lluís Llach

El concepte d'espai és sense cap mena de dubte el més ampli de tots els 10 que remena Sonesnat, el més prenyat de significats i també el més imprevisible. He ressenyat l'espai com a construcció mental de Llach, però podria haver escollit altres molts usos del mateix concepte: l'espai com a metàfora de la influència de les drogues (Space Oditty de Bowie, Hechizo d'Héroes del Silencio), l'espai com a necessitat vital (Overprotected de Britney Spears), o, en un sentit més literal, com a emplaçament còsmic (Llamando a tierra d'Mclan). I encara hi ha desenes més de connotacions.

Judith Rico, l'autora de la lletra per al videoclip Espai, va sentir que aquest concepte feia referència a una necessitat d'expressió inherent a la psicologia femenina. Un bon contrapunt per al torrent de feromones vessades pel videoclip anterior. La veu de Rocío la de Carabanchel aconsegueix expressar l'esquinç que embriaga les línies escrites per Rico. L'eixordador heavy metal dels Apokalapsus compacta aquesta mena d'exorcisme fet cançó. La imatge, al contrari, és un pla fix, poc complex, deliberadament parc.

Russo juga amb la sincronització entre tres elements: la intensitat de la música, la velocitat de reproducció de la imatge i el parpelleig de la icona flotant, el punt vermell de recording. Es defineixen, doncs, tres espais/temps: el que regeix l'estructura de la composició musical, el de la trobada de les dues cabines del telefèric i l'acotat per símbols com pause o recording. El videoclip Espai és, de tots, el que manipula conceptes més abstractes d'una manera que recorda - en la seva intenció - experiments fílmics dels anys 1970 al voltant del temps i l'espai en la línia de Paul Sharits o Michael Snow.

Espai | 3' 06"

Música: Composició musical: Apokalapsus (Gerard L'home enrampat, Alex el celador heavy i Arnau (pintor)).

Veu: Rocío

Cors: Kenneth Russo

Sobre el Videoclip: Dirigit per Kenneth Russo. Fragments gravats a Lisboa.

LLETRA ORIGINAL

Autora: Judith Rico (gestora cultural)

Ho intentes una i altra vegada

sembla que no pots escapar.

Hores, dies, mesos, potser anys que vols fugir,

fa massa temps que has deixat de sentir.

Si fossis valenta ho faries sense pensar,

però cada vegada estàs més cansada.

Deixa lloc als teus somnis.

Deixa lloc a la teva intuïció.

Frescor d'uns instants que poden ser eterns:

l'escapatòria és a les teves mans.

En qualsevol moment pots obrir el balcó

i t'omplirà la immensitat.

Veuràs tot el que et queda per descobrir,

un esclat brillant que et farà tornar a sentir.

Sensació verda enmig del blau clar,

turquesa infinit que et donarà llibertat,

calma suau que et portarà a l’horitzó.

No et pots aturar!

Deixa lloc als teus somnis.

Deixa lloc a la teva intuïció.

Frescor d'uns instants que poden ser eterns: l’escapatòria és a

les teves mans.