|
TRACK10 / IMAGINARI / (Guillermo Imaginario)
In my field of paper flowers And candy clouds of lullaby I lie inside myself of hours And watch my purple sky fly over me Imaginary - Evanescence
Costa trobar cançons que utilitzin el terme "imaginari" no en la seva qualitat adjectiva, sinó tal com s'utilitza des del context de l'art contemporani, en el qual "imaginari" es substantiva per al·ludir a un repertori d'imatges. Un altre cas més, doncs, de tartamudesa en les formes d'expressió parlades i escrites de l'art contemporani. Sobre aquesta dificultat de comunicació versa el conjunt de l'obra de Guillermo Trujillano, que tracta aquesta qüestió sempre des de diverses estratègies plenes d'humor i musicalitat. Per a Imaginario, Trujillano proposa un fake dels videoclips de cantants comercials i efímers que omplen les graelles de cadenes de TV musicals, a l'estil de la colla d'Operación Triunfo. L'artista utilitza aquesta estratègia de camuflatge per infiltrar una lectura inesperada a l'espectador incaut. En el cas d'Imaginario, l'artista apunta l'embadaliment del món de l'art contemporani i la nul·la repercussió del museu en la vida del ciutadà. Imaginario transmet aquesta idea a través d'un joc d'oposats; per una banda, se'ns presenta un guapíssim popstar amb un tractament sofisticat (llums, colors, go-gos) i un muntatge complex; però de cop s'introdueix el tall dels flamencs ballant al carrer, gravat amb càmera en mà i sense efectismes. Per a Trujillano aquests últims representen la creació espontània i sincera, contraposada a allò artificiós, allò vacu i allò comercial. Imaginario o "Llévame al museo, papi"és un trencapistes, floró ideal per a Sonesnat.
Imaginari | 5' Composició musical: Guillermo Trujillano Sobre el videoclip: Dirigit per Guillermo Trujillano
LLETRA ORIGINAL Imaginario (Llévame al museo, papi) Autor: Guillermo Trujillano Quieren ir al Macba No miento, palabra Yo no voy Tú no vas Nadie va Nadie va a mirar la exposición No te vi ni en la inauguración ¿Dónde estabas? ¡Te buscaba! ¿Dónde estabas? ¡Te esperaba! ¡Paradito en el centro de la white cube! La soledad me acompañaba la instalación contemporánea Tengo un nudo marinero en el corazón ¡Quiero quedar contigo y no puedo más! Trabajo como un chino de conductor Dime qué coño quieres, niña Llévame al museo papi, ah ah que me voy, que me voy... que llego Como un Miró, como un Dalí, un Barceló Te llevo a ti Yo aquí cantando en la calle Yo aquí bailando en la calle hay los museos vacíos para que gestionen mi arte Las jóvenes promesas no estamos todo derechas andamos encogiditas nadie escucha nuestras quejas
|