|
TRACK11 / IDENTITAT /Me sumo a tu verdad como banderadel que es joven y ama lo más hermosoY sin que ceda un rato de reposoimpone un nuevo mundo a su manera Identidad - Pablo Milanés
Identitat es, de todos los videoclips que conforman Sonesnat, el que mejor encarna la espontaneidad de los cruces entre creadores que dan cuerpo al proyecto. Y es que así surgió la cosa: un encuentro fortuito de Russo con un amigo y unos percusionistas, unido a la invitación espontánea a una violinista callejera que merodeaba por allí, dan como resultado la improvisación musical de Identitat, grabada en una sola toma. El tema resultante es muy ambiental, una especie de baile de reconocimiento entre extraños que, en el plano musical, van tentándose y respondiéndose, como ocurre en las jam sessions. La naturaleza de este encuentro enriquecía, para Russo, el concepto de identidad como conciencia de la tenencia de unos rasgos personales, característicos y distintivos. De nuevo - esto es ya marca de la casa Russo - observarán que las imágenes del videoclip lanzan un mensaje chocante que, sin embargo, amplia la longitud de onda del concepto. Las resonancias animadas de pacientes con disfunciones o tumores aluden a la identidad como un valor investido y presente en las membranas, la piel, la carne. La estetización de estos documentos médicos y la inserción de abstracciones en 3D, taimadamente, confunden. Y es que ¿cuáles son, en realidad, los límites de la identidad?
Identitat | 3'42" Música: Improvisación Interpretación: (Edgar y Isaac) Percutter's de Sarriá y Àurea Moll (violín) Sobre el videoclip: Dirigido por Kenneth Russo Identitat (sin letra) (letra que no se utilizó...) Autor: Geri - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes. Quan tot va començar, ell només era un desig convertit en realitat un dissabte a la nit. Primer un somriure casual seguit d'una conversa trivial, després unes copes a la barra finalment dos amants al llit. Tot i que la fecundació va ser moguda no es pot dir el mateix de l'embrió. Impassible, va néixer també en dissabte I sempre més va portar aquest nom. Ja al parvulari va començar a passar desapercebut i a l'escola la situació no va millorar, fins al punt que al festival final de curs es va adjudicar “l’important” paper de quedar-se al darrere quiet, fent de cirerer. I de cop va arribar l'adolescència, etapa d'efervescència per excel·lència. Però no va ser el cas de DISSABTE: mentre els companys descobrien el sexe ell es limitava a mirar-s'ho amb indiferència. Fins i tot va rebutjar l'amor patern, - així, quan morin - pensava- ja no l’afectaria. Com a adult la cosa va seguir igual: feina fàcil i res de matrimoni. - jo no vull complicacions - deia orgullós no fos cas que un dels dos m'obligues a ser responsable. I així DISSABTE va arribar a la tercera edat satisfet per no haver tingut mals de cap. Fins que es va adonar que estava sol sense cap bon record a la memòria. - hòstia, quina vida més avorrida - es lamentava. Tot allò bo i interessant m'ha passat de llarg. - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes.
|