|
TRACK11 / IDENTITAT /Me sumo a tu verdad como banderadel que es joven y ama lo más hermosoY sin que ceda un rato de reposoimpone un nuevo mundo a su manera Identidad - Pablo Milanés
Of all the videoclips in Sonesnat, Identitat (Identity) is that one that best embodies the spontaneity of the intersections of the artists that ultimately create the project. And that, in fact, is how this project emerged: a chance encounter between Russo and a friend and several percussionists, along with a spontaneous invitation to a street violinist wandering around, all resulted in the musical improvisation of Identitat, recorded in a single take. The result is ambiance music, a type of dance of acknowledgement amongst strangers who, in the terrain of music, bait and respond to each other, just like what takes place in jam sessions. To Russo, the nature of this encounter enriches the concept of identity as awareness of having personal, characteristic, distinctive traits. Once again -this is now a hallmark of Russo's oeuvre - you will see how the images in the videoclip launch a shocking message which nonetheless expands the wavelength of the concept. The animated resonances of patients with disorders or tumours allude to identity as a value invested and present in membranes, skin, flesh. The aestheticisation of these medical documents, along with the clever insertion of 3-D abstractions, confound us. After all, what are in fact the limits of identity?
Identitat | 3'42" Music: Improvisation Performance: (Edgar and Isaac) Percutter's of Sarriá and Àurea Moll (violin) About the videoclip: Directed by Kenneth Russo
Identitat (without lyrics) (original lyrics not used...) Author: Geri - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes. Quan tot va començar, ell només era un desig convertit en realitat un dissabte a la nit. Primer un somriure casual seguit d'una conversa trivial, després unes copes a la barra finalment dos amants al llit. Tot i que la fecundació va ser moguda no es pot dir el mateix de l'embrió. Impassible, va néixer també en dissabte I sempre més va portar aquest nom. Ja al parvulari va començar a passar desapercebut i a l'escola la situació no va millorar, fins al punt que al festival final de curs es va adjudicar “l’important” paper de quedar-se al darrere quiet, fent de cirerer. I de cop va arribar l'adolescència, etapa d'efervescència per excel·lència. Però no va ser el cas de DISSABTE: mentre els companys descobrien el sexe ell es limitava a mirar-s'ho amb indiferència. Fins i tot va rebutjar l'amor patern, - així, quan morin - pensava- ja no l'afectaria. Com a adult la cosa va seguir igual: feina fàcil i res de matrimoni. - jo no vull complicacions - deia orgullós no fos cas que un dels dos m'obligues a ser responsable. I així DISSABTE va arribar a la tercera edat satisfet per no haver tingut mals de cap. Fins que es va adonar que estava sol sense cap bon record a la memòria. - hòstia, quina vida més avorrida - es lamentava. Tot allò bo i interessant m'ha passat de llarg. - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes.
|