|
TRACK11 / IDENTITAT /Me sumo a tu verdad como banderadel que es joven y ama lo más hermosoY sin que ceda un rato de reposoimpone un nuevo mundo a su manera Identidad - Pablo Milanés
Identitat és, dels videoclips que formen Sonesnat, el que millor encarna l'espontaneïtat dels encreuaments entre creadors que acaben creant el projecte. I és que així fou com va sorgir la cosa: una trobada fortuïta de Russo amb un amic i uns percussionistes, junt a la invitació espontània a una violinista del carrer que rondava per allà, donen com a resultat la improvisació musical d'Identitat, gravada en una única presa. El tema resultant és molt ambiental, una mena de ball de reconeixement entre estranys que, en el terreny musical, es van temptant i responent, tal com passa a les jam sessions. La naturalesa d'aquesta trobada enriquia, per a Russo, el concepte d'identitat com a consciència del fet de tenir uns trets personals, característics i distintius. Una altra vegada - això ja és marca de la casa Russo - observaran que les imatges del videoclip llencen un missatge xocant que, no obstant això, amplia la longitud d'ona del concepte. Las ressonàncies animades de pacients amb disfuncions o tumors al·ludeixen a la identitat com a un valor investit i present en les membranes, la pell, la carn. L'estetització d'aquests documents mèdics i la inserció d'abstraccions en 3D, astutament, confonen. I és que ¿quins són, en realitat, els límits de la identitat?
Identitat | 3'42" Música: Improvisació Interpretació: (Edgar i Isaac) Percutter's de Sarrià i Àurea Moll (violí) Sobre el videoclip: Dirigit per Kenneth Russo Identitat (sense lletra) (lletra que no es va utilitzar...) Autor: Geri - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes. Quan tot va començar, ell només era un desig convertit en realitat un dissabte a la nit. Primer un somriure casual seguit d'una conversa trivial, després unes copes a la barra finalment dos amants al llit. Tot i que la fecundació va ser moguda no es pot dir el mateix de l'embrió. Impassible, va néixer també en dissabte I sempre més va portar aquest nom. Ja al parvulari va començar a passar desapercebut i a l’escola la situació no va millorar, fins al punt que al festival final de curs es va adjudicar “l’important” paper de quedar-se al darrere quiet, fent de cirerer. I de cop va arribar l'adolescència, etapa d'efervescència per excel·lència. Però no va ser el cas de DISSABTE: mentre els companys descobrien el sexe ell es limitava a mirar-s'ho amb indiferència. Fins i tot va rebutjar l'amor patern, - així, quan morin - pensava- ja no l’afectaria. Com a adult la cosa va seguir igual: feina fàcil i res de matrimoni. - jo no vull complicacions - deia orgullós no fos cas que un dels dos m'obligues a ser responsable. I així DISSABTE va arribar a la tercera edat satisfet per no haver tingut mals de cap. Fins que es va adonar que estava sol sense cap bon record a la memòria. - hòstia, quina vida més avorrida - es lamentava. Tot allò bo i interessant m'ha passat de llarg. - DISSABTE, passa de puntetes per la vida - li deien els seus pares. La millor manera de triomfar és evitar els problemes.
|