Fer visible l'invisible: Paul Klee va escriure que era el repte de l'art contemporani; després, la frase s'ha convertit en un comodí, en una obvietat. Aquest és el destí del llenguatge quan les paraules deixen de formar part d'un discurs enraonat i es converteixen en un lloc comú. Retornar a les paraules el seu sentit primigeni o omplir-les d'altres significats va ser un dels propòsits de la poesia postsimbolista; restituir-los l'aura a través de la distància irònica o a través d'un apropament inèdit a partir d'altres codis i formats artístics és la proposta de Sonesnat.

Registre, desconstrucció, desmemòria, experiència, espai, identitat, aprehendre, fragmentació, distància, leitmotiv són paraules buides, vagues, vàcues i innòcues, impostades, deixatades, desenfocades com l'escriptor protagonista de Deconstructing Harry de Woody Allen; són fórmules, clixés, tòpics, sofismes com els del famós poema de Joan Salvat-Papasseit, que s'han incrustat en el llenguatge pretesament teòric i, en realitat, ahistòric, acrític, intuïtiu, retòric, evasiu, que acompanya la divulgació científica, literària i artística en el tombant del segle XX al XXI, l'època, com s'ha dit, del pensament light, ràpid, fàcil, mengívol, cofoista.

Ironia i poesia restitueixen la literalitat a les paraules i, amb la literalitat, la possibilitat de matís, de col·lisió amb el partit pres i d'eclosió de la complexitat d'allò que hem convingut a anomenar realitat. El "registre" de la traça de la pròpia existència damunt l'inassumible contingut de l'"ara que tu te'n vas / tot es queda allà mateix" de la cançó que acompanya el rítmic moviment del hula-hop; el jo divers i esmicolat de l'innocent joc que representa "desconstrucció"; l'altre (representat en el porc) sistemàticament i eficaçment escorxat, esquarterat i picat de "fragmentació"; la fascinació per la bellesa animada d'uns escànners que, al mateix temps que mostren les interioritats del jo, fan visibles els tumors que destrueixen irremissiblement la tantes vegades al·ludida, analitzada i disseccionada "identitat", són "epifanies" doloroses. N'hi ha unes quantes més a Sonenat. La més paradoxal: el doble i simultani moviment de naixement i de retorn a l'úter matern de"desmemòria". En síntesi, la vida.

Margarida Casacuberta